En general (Baix Llobregat)
L’evolució a l’àmbit esportiu a la nostra comarca, el Baix
Llobregat, té una gran relació amb l’evolució demogràfica que va donar-se a
Catalunya a partir dels anys seixanta. El creixement de la població a gran part
del nostre país, va ser més evident a les zones costaneres, sobretot a les del
voltant de Barcelona, com és el cas de la nostra comarca.
Les ciutats del Baix Llobregat que van experimentar un
increment més notable en la seva població van ser El Prat, Cornellà, Sant Boi…
entre d’altres. Aquest augment d’habitants obliga o motiva que a les ciutats hi
apareguin serveis, i òbviament serveis esportius. És construeixen pavellons,
instal.lacions esportives, pistes,etc. També neixen noves entitats esportives,
o es multipliquen (en comptes d’haver un club d’un esport concret, passa a
haver-ne dos o més).
A Catalunya arriba molta gent Andalusa, Murciana i
Extremenya. Aquestes comunitats poden agrupar-se i formar les seves pròpies
associacions, un és exemple el “Club Extremeño”, un equip de futbol dels anys
60 i 70.
A Sant Andreu de la
Barca
Sant Andreu, igual que Martorell, Pallejà o
Castellví, els pobles propers, no rep tanta influència del “boom” demogràfic i
migratori dels anys 60, com els grans municipis de la comarca.
El que si és important per la nostra vila, és l’esclat de la
bombolla immobiliaria, que a partir dels primers anys de la dècada dels 90, es
fa present al municipi i també als anteriorment mencionats. Això suposa un gran
creixement de tots aquests indrets, donat que la gent resident a localitats més
poblades, va a viure-hi. També són crucials els JJOO de Barcelona 1992, que
atorguen als joves del poble moltes ganes de fer esport, potencien la pràctica
esportiva, no només al Baix Llobregat, a tota Catalunya.
Especialment, a Sant Andreu es veu molt la relació entre
l’aparició de clubs o complexos esportius i l’època històrica que poble vivia
en cada moment. A finals dels 80 i principis dels 90 apareixen diverses
instal.lacions com el Patronat o les antigues pistes de petanca. Apareixen
també, per aquelles dates, entitats esportives com el bàsquet, el moto club i
l’handbol.
Un tret a destacar seria, per exemple, la fusió dels clubs de
futbol. A Sant Andreu, ara només existeix el “CF St. Andreu de la Barca
Agrupació”, però al passat n’hi havia quatre: el “Depuradoras”, el “Cami Vell”,
l’ ”Athletic Sant Andreu” i el “UESA”. Els tres primers van unir-se als 90
formant el club “Ass. Esp. Sant Andreu Athletic” i el “UESA” va aderir-se a ell
2006. El clar contrast és que als 90 el poble estava en auge i les entitats
s’ajuntaven i actualment, amb les crisis, moltes es separen i neixen branques
de diversos esports en un mateix poble.
Durant els anys posteriors als JJOO,
l’esperit olímpic encara onejava per Sant Andreu. Molts clubs van inscriure’s a la Federació Catalana, a la que
li pertanyia, per descomptat, I van iniciar-se en la competició. A la vila, els
esports més importants han sigut sempre el futbol i el ciclisme, aquest últim
és el que ha proporcionat més èxits a la nostra humil localitat, però ha sigut
molt marcant i important l’hockey.
L’evolució d’aquest esport a Espanya passa indiscutiblement
pel Baix Llobregat, sobretot a Sant Andreu de la Barca, que va ser un dels
pioners a Catalunya i va construir unes bones instal.lacions esportives. És,
potser, la màxima característica de l’evolució de l’activitat d’àmbit esportiu
al nostre municipi: l’aparició de l’hockey herba. Aquestes instal.lacions han
estat sempre clau al nostre poble. Situades a Can Salvi, van ser inaugurades amb
un partit entre les seleccions d’Espanya i de Pakistàn.
Al cap d’uns anys la nostra localitat va fer un “avenç
evolutiu” comprant part de Can Salvi a Castellví de Rosanes. Així feta la
compra, van millorar-se les zones de les pistes de tennis, van fer-se pistes de
padel, es van esfondrar els antics vestidors dels esportistes per fer-ne de
nous, va ser eliminada una de les piscines… Aixó va suposar un augment de la
qualitat del complex esportiu i una millora de condicións, que van atreure més
gent.