Entitats esportives de Sant Andreu de la Barca

Evolució de l'esport a la comarca i a Sant Andreu

En general (Baix Llobregat)

L’evolució a l’àmbit esportiu a la nostra comarca, el Baix Llobregat, té una gran relació amb l’evolució demogràfica que va donar-se a Catalunya a partir dels anys seixanta. El creixement de la població a gran part del nostre país, va ser més evident a les zones costaneres, sobretot a les del voltant de Barcelona, com és el cas de la nostra comarca.

Les ciutats del Baix Llobregat que van experimentar un increment més notable en la seva població van ser El Prat, Cornellà, Sant Boi… entre d’altres. Aquest augment d’habitants obliga o motiva que a les ciutats hi apareguin serveis, i òbviament serveis esportius. És construeixen pavellons, instal.lacions esportives, pistes,etc. També neixen noves entitats esportives, o es multipliquen (en comptes d’haver un club d’un esport concret, passa a haver-ne dos o més).

A Catalunya arriba molta gent Andalusa, Murciana i Extremenya. Aquestes comunitats poden agrupar-se i formar les seves pròpies associacions, un és exemple el “Club Extremeño”, un equip de futbol dels anys 60 i 70.

A Sant Andreu de la Barca

Sant Andreu, igual que Martorell, Pallejà o Castellví, els pobles propers, no rep tanta influència del “boom” demogràfic i migratori dels anys 60, com els grans municipis de la comarca.

El que si és important per la nostra vila, és l’esclat de la bombolla immobiliaria, que a partir dels primers anys de la dècada dels 90, es fa present al municipi i també als anteriorment mencionats. Això suposa un gran creixement de tots aquests indrets, donat que la gent resident a localitats més poblades, va a viure-hi. També són crucials els JJOO de Barcelona 1992, que atorguen als joves del poble moltes ganes de fer esport, potencien la pràctica esportiva, no només al Baix Llobregat, a tota Catalunya.

Especialment, a Sant Andreu es veu molt la relació entre l’aparició de clubs o complexos esportius i l’època històrica que poble vivia en cada moment. A finals dels 80 i principis dels 90 apareixen diverses instal.lacions com el Patronat o les antigues pistes de petanca. Apareixen també, per aquelles dates, entitats esportives com el bàsquet, el moto club i l’handbol.

Un tret a destacar seria, per exemple, la fusió dels clubs de futbol. A Sant Andreu, ara només existeix el “CF St. Andreu de la Barca Agrupació”, però al passat n’hi havia quatre: el “Depuradoras”, el “Cami Vell”, l’ ”Athletic Sant Andreu” i el “UESA”. Els tres primers van unir-se als 90 formant el club “Ass. Esp. Sant Andreu Athletic” i el “UESA” va aderir-se a ell 2006. El clar contrast és que als 90 el poble estava en auge i les entitats s’ajuntaven i actualment, amb les crisis, moltes es separen i neixen branques de diversos esports en un mateix poble.

Durant els anys posteriors als JJOO, l’esperit olímpic encara onejava per Sant Andreu. Molts clubs van inscriure’s a la Federació Catalana, a la que li pertanyia, per descomptat, I van iniciar-se en la competició. A la vila, els esports més importants han sigut sempre el futbol i el ciclisme, aquest últim és el que ha proporcionat més èxits a la nostra humil localitat, però ha sigut molt marcant i important l’hockey.

L’evolució d’aquest esport a Espanya passa indiscutiblement pel Baix Llobregat, sobretot a Sant Andreu de la Barca, que va ser un dels pioners a Catalunya i va construir unes bones instal.lacions esportives. És, potser, la màxima característica de l’evolució de l’activitat d’àmbit esportiu al nostre municipi: l’aparició de l’hockey herba. Aquestes instal.lacions han estat sempre clau al nostre poble. Situades a Can Salvi, van ser inaugurades amb un partit entre les seleccions d’Espanya i de Pakistàn.

Al cap d’uns anys la nostra localitat va fer un “avenç evolutiu” comprant part de Can Salvi a Castellví de Rosanes. Així feta la compra, van millorar-se les zones de les pistes de tennis, van fer-se pistes de padel, es van esfondrar els antics vestidors dels esportistes per fer-ne de nous, va ser eliminada una de les piscines… Aixó va suposar un augment de la qualitat del complex esportiu i una millora de condicións, que van atreure més gent.

Evolució de l'esport al Baix Llobregat i a Sant Andreu de la Barca

http://histandgal.blogspot.com.es/2013/01/evolucio-de-lesport-al-baix-llobregat-i.html

història CASAB (atletisme)

El Club Atletisme Sant Andreu de la Barca va crear-se el dia 27 de juny de l’any 2009. Va ser fundat per José Cortés principalment, ajudat de Miquel Castillo i Francisco Fernández.

Durant el “boom” de les carreres populars eren molts els esportistes que corrien independentment en curses d’arreu de Catalunya. Segons Cortés, feia molt temps que es tenia aquella idea de crear l’entitat, “vaig donar-li moltes voltes per que no sabia com seria acceptada”, deia. Finalment va posar-se a treballar durament i va donat vida al seu projecte.

L’entitat va neixer amb la intenció de promoure l’atletisme dins del municipi i per donar a conèixer el nom de Sant Andreu de la Barca. Mai, en els seus gairebé quatre anys d’existència, han tingut cap tipus de crisi ni res per l’estil, sempre han estat un bon club amb gent respectuosa i treballadora. Aquest any, al juny, és celebraràn unes eleccions amb motiu del quart aniversari del CASAB.

Proposen i realitzen diverses activitats durant l’any. Amb aquestes busquen donar a conèixer més el club i que la gent interesada s’hi apunti. Algunes sortides destacades són la Pujada a la Creu d’Aregall, el recorregut pel bosc de Malhivern, la sortida nocturna per Can Xandri o la caminada fins les mines de plom, entre d’altres. Aquest any organitzaran la 4 edició de la cursa de 10 quilòmetres que se celebra al poble cada any, la de Primavera. Ho faran amb l’ajuda de l’Ajuntament i de l’AESAB. És molt important aquest event ja que venen uns 500 atletes de diferents punts de Catalunya per competir-hi.

Altres activitats que proposen són, per exemple, la Cursa de Muntanya de Sant Andreu, que organitzen conjuntament amb “Athletics Events”, la Crono de Can Xandri amb el Club Ciclista, el duatló de muntanya i el descens BTT amb el Moto Club o la Caminada Popular, ajudats del CE Pi Tallat.

No tenen rivalitat, com podem observar, amb cap entitat, tot el contrari, s’ajuden entre elles. Tampoc amb lAESAB que, al ser l’altre club d’atletisme de la vila, podria fer pensar que no s’avenen. Es porten be, únicament dir que l’AESAB la formen només atletes menors d’edat i el CASAB adults.

A l’equip tenen varis corredors que fan grans temps a les cronos i solen estar als podis en moltes de les curses en les que participen. Ells, com a club, volen guanyar i creixer però el que veritablement volen i desitjen és que tothom tingui accés a l’atletisme a Sant Andreu i pugui fer esport.

Història CEDSAB

El CEDSAB és un dels dos clubs de dards que tenim a Sant Andreu. Va ser fundat l’any 1989 per un grup d’aficionats a aquest esport minoritari que volien competir a nivell federatiu.

Així doncs, va inscriure’s a la Federació Catalana de Dards obtenint bons resultats al principi, al estar els dos clubs del poble, unificats. Al 2006 va guanyar una de les copes importants que té al seu palmarès: la primera edició de la Copa Catalunya per equips, una victòria molt prestigiosa, ja que va vèncer a la final al campió de lliga de la primera divisió, el Club de Dards Montcada i Reixach amb un resultat de 5 a 3.

El CEDSAB sempre ha estat un club humil a la nostra vila, sempre ha comptat amb bons jugadors com la Laura Damont (guanyadora del premi de l’esport local en categoria femenina absoluta, millor de Catalunya i primera classificada en l’Obert de Gibraltar) o el Daniel Zapata, que abans de mudar-se al Aigüestoses Club Dards, havia aportat bons resultats.

El que molt poca gent coneix al nostre poble és la col.laboració del CEDSAB amb “Acción Senegal”, una organització que lluita pels drets dels nens del país africà i perquè puguin viure en bones condicions. Per aquesta raó han creat el “CEDSAB-Acción Senegal”, un equip que també està federat com a tal, encara que és una branca de l’entitat principal.

Encara que el club sempre ha volgut millorar per guanyar més títols, mai ha arribat a fer grans fitxatges i això ha repercutit a ‘estructura interna de l’equip, creant discrepàncies ala junta directiva i provocant actes com la separació dels membres i la creació de l’altre entitat independent de dards de Sant Andreu.

Però el que si han fet genial els fundadors del CEDSAB ha estat fomentar i potenciar una activitat esportiva de molt poca repercussió en un petit poble com és el nostre, i donar l’opció de practicar l’esport dels dards als que ho han desitjat, arribant a ser un dels millors clubs catalans.

història AESAB

L’Associació Esportiva Sant Andreu de la Barca (AESAB), es va fundar al desembre de l´any 1997 amb objectiu de poder promocionar la gimnàstica i l’atletisme, amb més llibertat tant d’horaris com de perspectives de futur. L’entitat tenia unes expectatives molt ambicioses amb uns objectius molt clars ja que dins el programa d’Escola Esportiva Municipal es quedava curt en matèries esportives com pot ser la gimnàstica artística i l’atletisme.

Els inicis no van ser fàcils, ni les instal·lacions ni el material eren els adequats per sortir a competir a nivell federatiu, ja que, òbviament, no es disposaven dels aparells competitius reglamentaris. Va ser aleshores quan un club veí, el Cos Master de Vallirana, cedia cada divendres la seva sala d’entrenament a les gimnastes de Sant Andreu de la Barca amb objectiu de poder practicar els exercicis en uns aparells que garantien la seguretat de les gimnastes. Aquest fet, però, obligava als pares a fer dos desplaçaments amb cotxe cada setmana cap a la població veïna. La situació no va ser acceptada amb èxit per tothom, tot i això, es sacrificaven per les seves filles.

Amb molt esforç, la temporada següent es van comprar unes paral·leles asimètriques amb ancoratges, però la instal·lació on s’entrenava en aquell moment, el Patronat Municipal d’Esports, només permetia muntar-les tres dies per setmana, i tenint en compte que cada muntatge de l’aparell era aproximadament de 30 minuts, apart del temps necessari per a la resta de material a utilitzar, suposava que el temps que quedava d’entrenament era mínim.

Amb la col.laboració de pares, gimnastes i entrenadors/es, davant de la manca d’hores d’entrenament degut a handicaps del material i d’espai d’instal·lació, es va aconseguir arribar a les Finals dels Campionats de Catalunya i que algunes noies fossin campiones, podis a Campionats d’Espanya i fins i tot tenir gimnastes dins del Pla de Joves Promeses Olímpiques pel Projecte dels JJOO Londres 2012, en seguiment per part dels tècnics del CAR.

Arribat a aquest punt, el club es va adonar que les instal·lacions i el material que es disposava no corresponia amb l’elevat nivell que estaven aconseguint les seves gimnastes. Havia arribat l’hora de fer un pas endavant.

Fins l’any 2006, l’Associació Esportiva Sant Andreu de la Barca va estar entrenant a les instal·lacions del Patronat Municipal d’Esports supeditats a les seves condicions.

A partir d’aquí i després de molt insistir per unes millors instal·lacions, disponibilitat d’horaris i material, el Patronat va buscar una nova instal·lació pel club, l’IES Montserrat Roig, situat a la mateixa població, on suposadament li permetria millorar, l’espai del nou local era ampli, fet que no estava tan massificat i permetia treballar d’una forma més còmode, tot i això, el material va tornar a ser un problema, ja que apart d’haver de seguir muntant i desmuntant cada dia, el IES no va permetre fer ancoratges per a les paral·leles asimètriques, això va suposar al club la despesa d’unes paral·leles noves sense aquests ancoratges on no s’hi podien realitzar elements de gran dificultat degut a la seva inestabilitat i com a conseqüència perillositat per a les gimnastes. Per altra banda, el canvi d’instal·lació va provocar la baixa d’algunes gimnastes ja que la higiene i la calefacció de la sala eren inexistents.

Tot i els inconvenients, aquella temporada no van ser només fracassos per l’entitat ja que es va aconseguir que dues de les seves gimnastes, la Núria Juan passés a entrenar diàriament al CAR de Sant Cugat i la Nerea Iñigo entrés dins el Pla de Tecnificació de la Federació. Per tant es van fer realitat unes expectatives fins aleshores impensables d’aconseguir comparant la realitat del club de Sant Andreu amb la resta de clubs catalans.

Al IES Montserrat Roig només s’hi va estar la temporada 2006-2007, ja que a part de tots els impediments, no hi va haver acord entre l’Ajuntament i l’ Institut.

La temporada actual 2007-2008, se li van cedir unes noves instal·lacions al club de gimnàstica , les del CEIP Sant Andreu de la Barca on porten entrenant des de l’octubre amb el conveni encara per signar.

Pel que fa la instal·lació, els lavabos i vestidors es troben apartats de la sala d’entrenament, havent de sortir a l’exterior, el sistema de calefacció de la sala no funciona, i l’espai d’entrenament és més reduït que els dos locals anteriors fet que fa impossible practicar la majoria d’exercicis amb les mides reglamentaries, el muntatge i desmuntatge de 45 minuts diaris segueix sent la realitat del dia a dia de les entrenadores del club, fet que provoca que any rere any el material es vagi deteriorant.

Com a contrapartida l’associació cada any augmenta de forma exponencial el nivell i el nombre de gimnastes, però el problema de la instal·lació fa que algunes d’elles amb potencial rebin ofertes d’altres clubs amb millors condicions i no dubtin en marxar.

història Club Ciclista Sant Andreu

El club ciclista de Sant Andreu de la Barca es va fundar el dia 15 de Desembre de 1993. El primer president va ser Juan Manuel Criado Zurara y el vicepresident era Juan Carlos Martinez Mellado.

Els primers set anys van ser molt humils l’entitat no va fer gaire soroll. Realizaren activitats diverses com sortides semanas de bicicleta de carretera, ya que la BTT no estava gaire extensa pel nostre territorio. El club va serinscrit a la Federació Catalana de Ciclisme durant aquell periode però de sobte, inesperadament, va ser donat de baixa. En Pedro, l’amo de la tenda de bicicletes “Yourbike”, va tenir els papers de l’inscripció durant uns anys sense excercir activitat alguna.

Després d’uns 8 anys, a l’octubre de 2008, un grup de ciclistes de Sant Andreu de la Barca van fer reneixer l’entitat, la van refundar. Van agrupar un molt nombrós grup d’aficionats a les bibicletes, van tornar a estar a la federació i van ampliar el seu cercle d’activitats: a part de les sortides de carretera, ara si oferien la BTT. Volien patrocinar-se aixì que van buscar una serie de patrocinadors i al aconseguir-los van dissenyar les noves equipacions. Ja tornaven a ser un club ciclista com déu mana.

Al 2009 el Club Ciclista va organitzar una prova de cronoescalada de BTT a “Can Xandri” que al 2010 es repetiría. Tornaven a ser coneguts al poble i a la comarca, estaven en constant creixement. A més a més, durant els últims dos anys, han participat en cursas bastant prestigioses tant de BTT com de carretera. Alguns exemples són la cursa del “Quebrantahuesos”, les rutes del Montseny, els ports de Ribagorça, Selenika…

Els socis del CCSAB col.laboren amb diferents entitats locals ajudant a organitzar events esportius i fan sortides tots els caps de semana, com a la dècada dels 90. Durant els altres dies, entrenen en BTT i carretera, encara que els entrenaments de la primera modalitat són molt més durs.

L’actual president és Carlos Morales Cabrera i el vicepresident Pere Farré Segú. Tots dos, d’igua mode que tota la resta de representants de la junta directiva, treballen dia a dia per cumplir l’objectiu d’aquesta entitat, guanyar curses però passar-ho bé per sobre de tot.

història Handbol

Història Club Handbol Sant Andreu

El Club Handbol Sant Andreu de la Barca va fundar-se l’any 1995, el dia 10 de maig, pels germans Nieto, Fran i “Chechu”. Aquest any cumpleix la majoria d’edat.

Els Nieto van decidir posar en marcha aquesta entitat donat que hi havia molts joves a la vila que volien practicar un esport diferent al futbol, al basquet i al hockey, però que no tenien la possibilitat. Tres anys abans de formar-se com a club l’equip format per amics els quals no tenien gaire idea de jugar a handbol, no coneixien l’esport, van començar a disputar partits amistosos gràcies a penyes esportives del municipi, com la penya del sevillao la blanc-i-blava de l’Espanyol.

Per tot això, els inicis de l’handbol local va ser molt durs, i com no estaven federats no tenien accés a les instal·lacions, no disposaven de pista municipal per poder-hi realitzar els entrenaments.

Aprofitaven els descansos dels partits d’altres disciplines esportives de Sant Andreu o el temps que transcorria entre partit i partit per saltar al camp i entrenar. Eren petites sessions, de quinze minuts com a molt, per tant, era super incòmode. Però tot va millorar en l’època que el club va anar creixent paulatinament en massa social i va es va decidir fer legals els estatuts i entrar a competir a les diverses competicions de la Federació Catalana d’Handbol (FCH. El primer any que el club va participar (a la temporada 1995/1996) ho va fer en dos categories: sènior, a la tercera divisió catalana masculina, i cadet, on es va inscriure l’equip al Consell Esportiu de Barcelona.

Els resultats, com tothom suposava, van ser pèssims, molt dolents, per la manca d’experiència dels integrants de l’equip, tant els grans com els nois del cadet. A base de les derrotes voluminoses (fins i tot algun mitjà de comunicació va criticar-los) els nois van aprendre poc a poc i la seva qualitat va créixer moderadament i al final de la primera campanya va aconseguir-se la primera victòria del club handbol, al guanyar un partit contra el club Masnou.

De totes maneres, l’objectiu que sempre ha buscat el club no es aconseguir bons resultats per sobre de tot, també volen vèncer i millorar, però l’essencial es promoure l’handbol a la vila, i ho han fet, donat que ha deixat de ser un esport minoritari en un esport molt practicat pels nostres joves. Se li ha dedicat molt temps però han pogut inculcar-lo en la nostra societat, cosa que era impensable fa uns anys, perquè al poble mai s’havia practicat aquest esport a nivell federatiu.

Amb l’ajuda del Patronat Municipal, van iniciar les classes amb monitors entesos als diferents centres escolar de Sant Andreu i el club va fer-se més gran, va tenir més repercussió. Arran d’això va poder contar amb més equips, amb tres categories noves: benjamí, infantil i juvenil. Al 2006 l’equip de juvenils, a les ordres d’Oscar Simón, va participar en la primera catalana juvenil masculina, sent aquesta la màxima divisió que ha assolit un equip del CHSAB1995.

L’únic títol que ha obtingut fins ara l’handbol del nostre poble ha sigut la copa Federació senior, al 2008. Al 2009, un any després, es va ascendir de divisió, passant de jugar a tercera catalana a fer-ho a tercera catalana preferent.

Actualment, l’entitat disposa de dos categories a la FCH (senior i cadet) justament les primeres en apareixer, mentre que al Consell Comarcal del Baix Llobregat competeixen en les altres tres: benjamí, infantil i aleví.

-La primera junta directiva, la de l’any 1995, va ser aquesta:

President: Francisco Nieto, Vicepresident: José Luis Nieto “Chechu”, Tresorer: J. Luis Oliveras i Vocals: Juan Carmona, José Carmona, David Sánchez, Isabel Sánchez i José Antonio Moya.

història Aigüestoses Club Dards

Història Aigüestoses del Llobregat Club Dards

L’Aigüestoses Club Dards va ser fundat al 2008, fa cinc anys. Tot i ser una entitat de tan poca vida, ja ha aconseguit ser el millor club esportiu de dards de Catalunya.

Ho ha sigut en dos temporades, no consecutives, al guanyar les tres competicions oficials de la federació catalana gràcies a la gran labor global i els magnífics resultats del jugadors. El seu palmarés, en el seu lustre d’existència, és el següent: tres vegades campió de lliga, un cop subcampió, dos vegades campió de la copa i una subcampió, perdent a la final contra la selecció catalana per un ajustat 13 a 15, i per acabar tres vegades campió de Catalunya per clubs.

Aquesta entitat va crear-se per una sola raó, el seu president Daniel Zapata juntament amb Josep Maria García, el vicepresident, pertanyien al CEDSAB, l’altra associació de dards de Sant Andreu de la Barca, però com aquell club no obtenia massa bons resultats, van pensar que seria millor fitxar nous jugadors per millorar la posició en lliga l’any següent. Al ser jugadors, per aquells temps, no van ser escoltats, no se’ls va fer gaire cas. Al veure que la junta del seu antic club no anava a fer res per progressar i que els jugadors no ho donaven tot als campionats van crear l’Aigüestoses amb l’objectiu d’obtenir títols, a part de passar-s’ho bé disfrutant de l’esport que més els agrada.

Sant Andreu va a donar-se a coneixer a novell català gràcies al nou club de dards, perquè amb els resultats del CEDSAB no aspirava a res. Els va sortir la jugada rodona i van convertir-se en els millors del seu esport de tota la regió, encara que els va costar molt, perquè necesitaven bons jugadors i van triagar un temps en poder fitxar-los. Ningú confiava en l’Aigüestoses, donat que en tant poc temps era quasi impossible guanyar tants trofeus i tant importants, però ha sigut una lliçó de com amb esforç es pot fer realitat el que es vol.

Actualment el club genera jugadors de gran qualitat, de nom, com José Sousa, que és campió de Catalunya individual i per parelles, o “Isi” Chaparro, campiona d’Europa en categoria femenina. Aquests són potser els més importants però cada vegada apareixen nous epsortistes molt bons que si treballen i entrenen poden fer grans coses i arribar ben lluny.

Els primers membres, els primers socis i l’actual junta directiva, amb el Dani Zapata al capdevant, es senten molt orgullosos del que han aconseguit durant aquest temps i ho estàn també per els premis local aconseguits a la gala anual dels premis de l’esport de la vila, que encara que no siguin tant prestigiosos com la lliga o la copa, són un reconeixement més al treball de tota una entitat treballadora i eficient.

fotos Petanca Sant Andreu

Pistes de petanca del CC La Plana

Escut del Club Petanca Sant Andreu

Història patinatge artístic

Tot va començar de manera anecdòtica, al haver-hi un club d’hockey a Sant Andreu, moltes noies anaven a veure als seus amics jugar i es van animar a voler patinar també, per aquest motiu es va crear el club.

Els primers anys van ser d'un gran exit, eren moltes nenes del poble i es feien uns festivals molt bonics i amb molta expectació. Al veure que la cosa anava bé, es va començar a federar als patinadors i a les patinadores, aleshores havien nens i nenes, i van iniciar-se en la competició. També van voler examinar els esportistes de l’entitat per veure els diferents nivells i per pujar de categoría als millors, que destacaven per sobre dels altres.

Abans s'entrenava a les actuals instalacions municipals 11 de setembre, hi havia una pista descoberta de "terrazo" (el millor terra que han tingut mai per patinar, i no l'han tornat a tenir donat que l’ajuntament no se’ls proporcionat), anys més tard, es va voler cobrir la pista (es l'actual pabelló) i van tenir que anar a entrenar a l'escola JJ Ortiz de l'avinguda constitució, van veure’s obligats a mudar-se.

De nou van retornar a la primera pista (ja coberta) pero anys després, ja que el patinatge va minvar, els van canviar el terra de la pista per l'actual que no és gens idoni per practicar un esport com el patinatge artístic, aleshores es va decidir marxar a entrenar al Gimnàs del colegi Josep Pla, on la pista era de ciment

Actualment hi tenen algunes categories entrenant allà i la resta a les noves pistes que s'han fet, també de ciment, però descobertes a dalt les instal.lacions 11 de Setembre, per tant, cal dir, que no han avançat pas gaire, tornen a estar a l'aire lliure i no tenen instal.lacions adequades per que puguin fer competicions i altres esdeveniments al nostre municipi.

Encara que es va començar molt bé, eren molta colla i amb molta dedicació dels pares, més tard, hi ha hagut força anys amb molt poques nenes, potser per falta de dedicació, mala administració o per falta de instal.lacions, o perquè va haver una época, sobre el 2005, on totes o casi totes les petites de la vila s’apntaven a gimnàstica artística i deixaven una mica de banda els patins, aquell any eren vuit nenes al Club. Tot i aquesta devallada el patinatge mai ha desaparescut, i per sort, actualment són més de 50 patinadores, una d'elles competint als Campionats d'Espanya, i esperen seguir molts anys i continuar potenciant la practica d’aquest esport minoritari, molt saludable i que permet seguir ben en forma.

Història Moto Club

Història del Moto Club Sant Andreu

A Sant Andreu de la Barca, mai s’havia practicat gaire ciclisme, encara que els pioners, els creadors del Moto Club, si ho feien de tant en tant, però l’entitat en concret va fundar-se l’any 1978, per aqeust grup de persones aficionades al món de les bicicletes. El primer president va ser en Luís Oulego.

La primera cursa de BMX la van realitzar sobre l’any 1982, més o menys. En aquell any és va crear a la vila, el primer circuit per a la pràctica del ciclisme. Van entrar a la Federació Catalana l’any 1986, un any després de que l’ajuntament construís el segon circuit, i van començar a competir en serio, a nivell nacional i internacional. Històricament han tingut grans esportistes, com el Pascual Canals o l’Iván Oulego (fill del primer president), aquests han sigut campions de Catalunya i d’Espanya i han participat al circuit mundial, l’Iván guanyant una prova del campionat del món, a Canada, encara que també s’han desplaçat a França o Sudàfrica.

És dels millors clubs de l’estat actualment i el millor i més gran exponent del ciclisme local, el que ha potenciat més aquest esport al nostre municipi. Ara és, juntament amb el futbol, un dels millors esports que tenim, un dels que dona millors resultats i esportistes.

La seva mentalitat sempre ha sigut guanyadora, sempre han buscat vencer en totes les competicions disputades. Però el principal objectiu del Moto Club és que els seus membres s’ho passin molt bé practicant el seu esport preferit, que disfrutin al màxim i que creixin com a esportistes.

Primer només oferien als socis activitats de motocicletes, però amb els anys van anar millorant les coses i ara les dues activitats principals que ofereixen són el Descens i el BMX. Antigament, algunes vegades, feien ral.lis i duatlons però ocasionalment. També organitzen sortides i quedades amb el Club Ciclista Sant Andreu, ja que no hi ha rivalitat, i si la hi ha, és molt sana, alguns cops han compartit circuit sense problemes. Fins i tot s’han plantejat, o més ben dit, s’ha rumorejat, desde fa temps, que si s’unissin funcionarien millor com a entitat.

El Descens és la més escollida pels socis més joves i la que més exits ha donat sempre. La cursa més important del país es celebra al circuit de descens de la nostra localitat , i això dona prestigi al ciclisme local. Al llarg del temps, el Moto Club ha tingut, a l’apartat de descens, nois a la selecció espanyola, és a dir, molt importants. A part de donar a conèixer el ciclisme de Sant Andreu, dóna a conèixer la Sant Andreu com a poble.